Volia compartir una experiència reveladora que vam tenir l’oportunitat de viure fa uns anys a Fundació Vella Terra. Pensant en la millora de la qualitat dels serveis que prestem i amb l’objectiu de complir amb la nostra missió de donar continuïtat i sentit als projectes de vida de cada persona usuària, vam engegar una campanya per a intentar fer realitat els somnis de cada un dels nostres usuaris.

Per fer-ho, ens vam recolzar en la Fundació Get Your Dreams (GYD), i el projecte consistia en recollir per part de cada persona aquell somni o somnis que els agradaria complir durant la seva vida. Tal i com indiquen els objectius d’aquesta Fundació, es tractava de facilitar que els somnis de nens/es, joves i persones grans, especialment en situació de vulnerabilitat social per motius econòmics, de salut o qualsevol altra causa, es puguin realitzar, aportant moments d’alegria, il·lusió i ajudant-los a mantenir l’esperança per la vida.

El paper de Fundació Vella Terra consistia a identificar els somnis, classificar-los i promoure la recerca dels recursos necessaris per fer-los realitat. Per a aquesta tasca sempre comptaríem amb el suport i guia de GYD i es van portar a terme enquestes en els diferents centres.

Prèviament a la realització d’aquestes enquestes, teníem una idea preconcebuda dels somnis que podríem rebre. D’una banda imaginàvem aquells que volen viatjar, anar a París o Roma, Montserrat, Núria o el Delta de l’Ebre. D’una altra potser en aquells qui fa molt temps que no van al futbol a veure un partit del Barça, o l’Espanyol, qui somnia en una nit d’òpera o ballet al Liceu, un concert al Palau de la Música o visitar aquell museu que li portava tants bons records.

Finalment, un cop recollides totes les consultes, vam endinsar-nos en la tasca de llegir cada un dels somnis desitjats i la seva classificació. I, llevat d’alguna excepció que reclamava el desitjat Barça–Madrid amb victòria local, la nostra sorpresa va ser moltes de les demandes consistien en veure els fills junts, un dinar amb tota la família en un restaurant de platja, visitar els germans on fossin (o aquell/a amic/ga que ja fa temps que no en sabien res), que els nets els visitessin més sovint, que els portessin a passejar… En definitiva, més contacte amb persones properes i estimades. Allò que sembla una obvietat, voler més temps amb els éssers estimats, en aquell moment va ser revelador, potser perquè donàvem per fet que els usuaris ja ho tenien, i aspirarien a complir somnis d’ordre superior.

Des d’aquell moment, el foment del vincle amb familiars i persones properes va prendre una nova dimensió, més enllà de la gestió, coordinació de visites i determinats òrgans de participació. Va esdevenir una oportunitat per evolucionar el relat sobre la raó i ser de la residència de gent gran com a estimulador d’aquests contactes i relacions que donen sentit, il·lusió i ganes de viure. I ens va ajudar a redissenyar cada procés i esdeveniment dels centres per a fomentar la inclusió de les famílies, en totes les dimensions.