El passat dijous 23 de febrer es va celebrar la taula rodona “Com seria la residència de gent gran ideal?” una sessió del Grup de Treball d’Equipaments Sociosanitaris del Districte de les Corts que es va incorporar als debats organitzats en el marc de la 6ª convenció “Les veus de les persones grans” organitzada pel Consell Assessor de Gent Gran i el Departament de Participació Social de l’Ajuntament de Barcelona.
La directora de la Residència i Centre de Dia Les Corts, Gemma Jodas, va participar a aquesta sessió pública enmarcada dins el grup de treball d’equipaments socionsanitaris de Les Corts. Esther Beijers (dra. de la residència Les Corts Sanitas), Imma Miralles (psicòloga clínica i presidenta de l’associació FRESS) i Raquel Calatayud (formadora, consultora i referent d’atenció integral, social i sanitària al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) també van participar en aquesta conversa que explorava els models actuals de residència i possibles idees de millora per aplicar als centres i el seu dia a dia.
A continuació adjuntem el discurs preparat per Gemma Jodas al voltant del tema de la taula rodona:
Des de que em van dir que havia de fer una xerrada de 10 min sobre quina seria la meva residència ideal, no he parat de donar-li voltes, i preguntant també als meus companys de feina com seria per ells la seva residència.
Van sortir diferents idees:
- Micro residències amb diferents unitats de convivència
- Poder tenir animals de companyia
- Tenir un bon jardí
- Les habitacions àmplies amb bany i dutxa individual
- Habitacions totalment equipades amb nevera, microones i sofà
- Disposar d’un espai a l’habitació per si es vol quedar el familiar al vespre
- Comptar amb transport adaptat amb un mínim de places per poder anar a totes les sortides culturals i d’oci possibles
- Un espai d’oci nocturn amb un tirador de cervesa
- Un mini mercat a l’entrada perquè els residents puguin fer la compra
- Internet
- Ultimes tecnologies de sensors al llit i cadira de rodes que avisen de possibles caigudes
- Tots els llits a cota 0
- Microxip a la roba per evitar pèrdues…
Aquest dimecres, assistint a la reunió del PAiV, vaig veure com el Paco parlava de com es sentia i de què necessitava.
Ens deia que tenia por de la seva salut perquè se li estava complicant i què allò l’angoixava molt.
Nosaltres estàvem allà , escoltant-lo i vetllant per ell.
I AQUI ÉS ON VAIG PENSAR…. això és el que vull, així és com vull que sigui la meva residència, així vull que siguin les persones que treballin allà.
Vull sentir-me estimada, escoltada, compresa.
Que em preguntin què m’agrada o desagrada, què em neguiteja o què em tranquil·litza.
El que és més important per mi a la vida.
Que s’ofereixin a formar part del meu projecte de vida i que el meu dia a dia sigui el màxim de satisfactori possible.
Lo de les habitacions, el jardí, les taules, son coses materials, que sí, son importants i ajuden, però al final el que m’emportaré jo o la meva família és com he sigut tractada i com he sigut cuidada.
També podria parlar de treballadors ideals però per sort aquests ja els coneixo i comparteixo amb ells cada dia.
Però si podria imaginar com voldria que fossin els futurs treballadors, les futures administracions i les futures taules de negociació.
M’agradaria que la formació fos molt més acurada i més extensa sobretot en l’atenció centrada en la persona.