Beneficis de la son i recomanacions per dormir millor: entrevista amb la doctora Rosa Casafont

El passat 15 de març, emmarcades dins les sessions orientades a promocionar la salut física i mental dels professionals dins l’entitat, es va realitzar una sessió de Cura del Son a càrrec de la Dra. Rosa Casafont i Vilar. L’equip de Fundació Vella Terra va gaudir d’una sessió formativa per tractar els aspectes relacionats amb la son i els somnis des de la neurociència.

 

Al llarg d’un matí, la doctora Casafont va aprofundir en la importància del descans pel correcte funcionament i regeneració del nostre cos i cervell i va oferir consells i tècniques per millorar-lo. La importància dels somnis, el seu funcionament, com afecten els períodes d’estrès, els horaris irregulars o la mala alimentació al nostre descans i com ajudar-nos a millorar la qualitat del son (amb certes rutines, sopars lleugers, infusions, relaxació…) són alguns dels aspectes que es van abordar.

 

En finalitzar la sessió, vam aprofitar, a través d’una sèrie de preguntes, per aprofundir una mica més en la cura de la son. A continuació us oferim l’entrevista completa.

 

(La doctora Casafont és llicenciada en medicina i cirurgia, especialista en neurociències i creadora del Mètode Thabit, model que partint de l’autoconeixement, neurobiològic, estructural, funcional i de capacitats, defineix eines d’aplicació pràctica per treballar els tres àmbits de la vivència: el pensament, el sentiment i el comportament, amb l’objectiu de cuidar la salut i el benestar cognitiu-emocional i mapa de comportament. Més informació a: https://www.doctoracasafont.com).

 

  1. Doctora Casafont, cada vegada és més freqüent sentir parlar d’autoconeixement i autocura, és una moda o una realitat?
    Bé, no és cap moda, és una realitat total i absoluta i que no és aplicable, només, quan parlem de neurociència sinó en tot. Per poder aprendre qualsevol cosa, per poder treballar qualsevol aspecte sigui professional o personal, primer hem d’identificar, a partir d’aquí podrem acceptar i quan acceptem podrem rectificar o reforçar. L’autoconeixement implica això: identificar quines són les nostres possibilitats, quina és la realitat de la qual partim i a partir d’aquí acceptar-la. I si l’he de millorar, poder-la millorar. O reforçar-la si és que ja és bona. Per tant, és la forma més idònia de poder-nos cuidar. Això implica fer un tractament preventiu de la situació. En aquest cas de la salut i el benestar. Podem posar, per exemple, l’autoconeixement en relació al son. Passem un terç de la vida dormint, saber això ens dóna una perspectiva ben diferent de la importància del son. Saber que d’aquest terç de la vida dormint, la major part del temps cuidem el cos i potenciem el sistema immunitari i la resta del temps quan somiem, cuidem la nostra ment i consolidem els records que són interessants. Podem dir que som paranoics de nit per no ser-ho de dia… Tot això dóna un coneixement que ens empodera per cuidar la nostra salut.
  2. D’on ve l’expressió dormir com un nadó?
    Assimilem aquesta expressió a dormir plàcidament i profundament i en realitat és així. El fet de poder-ho aconseguir no depèn només de com cuidem el nostre son, sinó també de com cuidem el nostre estat de vida diürna. Moltes vegades es confon i sembla que per dormir bé hem de cuidar només les condicions que tenim durant la nit i això és un error. Moltes vegades, per dormir bé és molt més important el què fem per cuidar el nostre dia anterior, abans de ficar-nos al llit. En aquest cas podríem citar l’exemple de la pràctica meditativa: Al meditar, i això ho fem de dia, prepara perquè el nostre organisme gestioni molt més bé les situacions. Tant la nostra atenció com el nostre món emocional. Això vol dir que, durant la nit, com que ja hem fet feina de dia, el nostre son serà molt més plàcid.
  3. És bo dormir de 7 a 8 hores? Quins beneficis aporta?
    Dormir ens cuida tant físicament com mentalment. Durant la nit passem per diferents nivells de consciència.
    En determinats moments de la nit cuidem el cos: i això vol dir cuidem molècules, cuidem funcions, cuidem sistema immunitari, fem canvis hormonals, metabòlics… Si dormim bé els fem bé i si no, tot això es fa de forma incorrecta. En altres nivells de consciència, com en les fases de son REM, que és quan somiem els somnis que recordem de dia, el que fem és consolidar la memòria a llarg termini, trenquem circuits de pensament que podrien ser desfavorables i consolidem, els saludables en aquesta memòria definitiva, passant d’un coneixement implícit a un coneixement explícit.
  4. De quina forma es pot ajudar al son, a regular els patrons de son. Ens pots donar algunes recomanacions també aplicables a les residències de gent gran?
    Al llarg de tota la vida els patrons de son són diferents: nen, adolescent, adult, i en l’avi. Quan ens fem grans tenim tendència a presentar dificultats per agafar el son, o tenim un son entretallat o fragmentat, que vol dir que ens despertem diverses vegades durant la nit i ens costa tornar a conciliar el son. O ens despertem molt d’hora al matí i ens costa tornar a dormir… Totes aquestes situacions les poden millorar mantenint uns hàbits de pau i serenor durant el dia, perquè una de les causes d’aquests tipus d’alteracions del son, és la intranquil·litat o l’estrès de les preocupacions que puguin tenir els avis. Aleshores hem de procurar que el dia sigui plàcid, ajudar-los a gestionar les seves preocupacions, ajudant-los a ocupar-se en comptes de preocupar-se. O ajudant-los a visualitzar situacions favorables en comptes de desfavorables. S’han de cuidar els hàbits de l’alimentació, procurant totes les mesures preventives, com evitar anar-se’n a dormir de seguida després de sopar. Això ja se sol fer a les residències, esperar una hora i mitja o dues abans de ficar-se al llit, fent sopars lleugers, procurant que no hi hagi begudes estimulants a l’hora de sopar, procurar que no hi hagi televisió ni pantalles electròniques, dues hores abans de dormir (o una hora com a mínim) i procurant que no tinguin el mòbil connectat a la mateixa habitació. S’ha de mirar de desconnectar-lo o posar-lo en una habitació diferent a l’hora de dormir. L’habitació ha de ser fosca i aïllada del soroll, però ben fosca. I en el cas que no es pugui ajudar al son a través de mesures dietètiques i higièniques o de visualitzar situacions plaents per tornar-lo a conciliar, es podrà indicar la melatonina en molts casos, perquè no hi ha efectes secundaris i, en canvi, dóna un molt bon resultat.
  5. Podries citar-nos exemples d’algunes patologies que alteren el patró del son?
    Qualsevol alteració de tranquil·litat pot condicionar un patró de son diferent, un estrès ja condiciona un patró de son diferent… però persones que estan diagnosticades de patologia psiquiàtrica o de malaltia neurodegenerativa encara ho acusen més. Exemples molt evidents són malalties com l’esquizofrènia o trastorns obsessius convulsius o simplement trastorns depressius que quan comencen a tenir patrons diferents de son, és quan coincideix que precipiten aguditzacions de la seva malaltia. Per tant, és molt important cuidar la regularitat en el son per evitar aquestes aguditzacions en la seva patologia concreta.
  6. Que creus que és necessari fer per facilitar el canvi d’actitud quant a la cura del son?
    El que és evident és que la formació en qualsevol àmbit és la base principal. Estar educats i fer prevenció de la salut i el benestar. Si això es pot fer a la primera infantesa millor que en qualsevol altra època. Com que no és habitual fer això, almenys fins ara, ja que a les escoles ja es va fent cada vegada més, mai és tard per poder aprendre. A partir d’aquest autoconeixement, tant estructural com funcional i de capacitats, perquè aprenguem a tenir cura de nosaltres mateixos i cura de les persones que acompanyem tant en l’àmbit familiar com en el professional.